Estudi ergonòmic de llocs de treball

L’objectiu principal és el de dissenyar llocs de treball (activitats) que contemplin els requeriments funcionals del lloc i compatibilitzar-los per a què les persones puguin respondre eficientment, mantenint un compromís amb les capacitats psicofisiològiques de les mateixes. Amb això es busca determinar els límits d’actuació de les persones pel que fa a les seves capacitats físiques, motrius, visuals, auditives, olfactives, propioceptives, etc. i sobretot, atendre a les interaccions d’aquests requisits i les exigències de les feines a desenvolupar pels treballadors.

Integració de la prevenció i de l’ergonomia a l’empresa

Les barreres que acostumem a situar entre les persones i els elements o processos de risc per tal d’evitar accidents i incidents requereixen d’uns anàlisis exhaustius i d’un coneixement profund de les capacitats d’acció i d’actuació de les persones.

Per tot això, és allà on l’aplicació sistemàtica de l’ergonomia en la prevenció, ja sigui en les eines, productes o processos, es revela com a crítica a la recerca del "zero accidents i zero incidents".

Responsabilitat Social Empresarial i Reputació Empresarial

Actualment l’impacte de la reputació de marca és un element crític per a la sostenibilitat de les empreses. Les organitzacions tenen l’obligació ètica de respondre davant la societat que les empara. El coneixement profund de la "localització de l’empresa" i el saber "relatar" tot l’esforç que es fa pel bé social de les mateixes, s’ha convertit en un nus estratègic de les organitzacions que va més enllà del compliment dels estàndards a l’ús.

Valoració i validació de disseny de productes sota criteris ergonòmics

La Revisió Operativa del Disseny Ergonòmic (RODE) en els productes s’ha revelat com un instrument metodològic fi, atès que permet valorar el producte des dels aspectes més toscs de l’ergonomia com podria ser la biomecànica, els esforços, el tacte, l’impacte visual, etc. fins aspectes que impliquen tota la vida del producte des de la seva concepció fins la seva desaparició.

Mitjançant l’anàlisi fi de característiques físiques com nano-materials, degradació, utilització de la variable temps en l’envelliment del producte, geolocalització dels materials i transport, etc. permet generar productes d’alt valor afegit i per tant sostenibles i respectuosos amb els hàbitats.

Les línies de recerca seguides pels investigadors del Centre d'Investigació en Salut Laboral (CISAL) de la Universitat Pompeu Fabra se centren en l’anàlisi epidemiològic de les lesions per accidents de treball, les malalties professionals, de manera especial els trastorns musculoesquelètics, i les incapacitats temporals i permanents, valorant la seva relació amb l’Estat del Benestar, i de manera particular amb les prestacions de la Seguretat Social.

Càrrega de la malaltia professional (MP) en el Sistema Nacional de Salut

Trajectòries laborals i el seu impacte en la salut

Enquestes de Condicions de treball i Indicadors de Salut Laboral

Teletreball

Amb la irrupció de la pandèmia, també ha aparegut un importantíssim augment del teletreball i de la seva legislació annexa.

S’investiguen tant els efectes positius com les aparicions de problemàtiques, principalment derivades de la manca de preparació prèvia de les noves formes de treballar que s’estan observant.

Carrega mental

Una temàtica clàssica de la ergonomia i psicosociologia aplicada, complicada ara per la del teletreball que ha fet augmentar els problemes derivats de les TIC.

Problemàtiques de presa de decisions i comunicació entre el personal laboral, que poden donar lloc a psicopatologies d’origen laboral i errades.

Gestió dels riscos psicosocials

L’envelliment del personal laboral, l’aparició de noves guies tècniques (criteri d’ITSS) i normes internacionals (ISO 45005, ISO 45003, associades a la ISO 45001) han generat nous enfocaments de la gestió dels riscos psicosocials, del personal que teletreballa especialment, i dels treballs aïllats.