Presentació de l’exposició per part de les professores que l’organitzen, Ana Lacasta i Montse Bosch.

L’objectiu fonamental de la universitat és transmetre el coneixement i generar-ne de nou. La manera principal com la universitat fa aquesta transmissió és mitjançant la docència, la publicació i la difusió dels resultats de la recerca, la transferència de tecnologia i també amb els projectes de cooperació al desenvolupament.

Efectivament, des de la Universitat es duen a terme diverses accions de cooperació i, en els darrers anys, aquestes activitats s’han intensificat involucrant de manera molt específica a l’estudiantat que, a més d’adquirir els coneixements propis d’uns estudis que el permetran desenvolupar la seva activitat professional, en alguns casos entén que la seva formació ha de basar-se en uns valors.

Des de fa més de 20 anys, a l’Escola Politècnica Superior de l’Edificació de Barcelona, es porten a terme projectes de cooperació i Projectes Finals de Grau relacionats amb el desenvolupament sostenible. Tot i que al principi eren una raresa, amb la constitució de les associacions Geòmetres Sense Fronteres (GSF) i Arquitectes Tècnics sense Fronteres (ATsF), va esdevenir una línia cada cop més potent, amb major implicació per són transferència de coneixement allà on fa més falta.

Certament hi ha moltes maneres de fer transferència i no es pot simplificar pensant que només se’n fa des de Sillicon Valley. Ser innovador no necessàriament passa per la creació d’spin-offs, els vivers d’empreses, els parcs tecnològics o el capital risc. Nosaltres creiem fermament que la cooperació per al desenvolupament és una altra manera de fer transferència, i és una activitat que ens manté i ens permet estar en contacte amb la realitat complexa d’alguns dels actuals problemes de la societat.

Aquesta exposició que ara presentem és el compendi i el recull dels projectes realitzats des de l’EPSEB durant els darrers 20 anys: han anat canviant els països de destí, les tecnologies, les necessitats de les poblacions que ens reben i ens acullen. També han canviat els mètodes docents, els sistemes d’avaluació, el nom de les titulacions i fins i tot el llenguatge. Però es mantenen algunes coses tan importants com els somriures.

Alguns dels projectes que recollim en aquesta nova exposició han estat parcialment finançats en les diferents convocatòries dels ajuts part del centre, del professorat i, sobretot de l’estudiantat que volia focalitzar els seus esforços d’aprenentatge en projectes solidaris.

L’any 2010, el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB), va acollir una primera exposició en la que es mostraren alguns dels treballs realitzats des de l’EPSEB fins el moment. Aquella exposició pretenia donar visibilitat a alguns projectes que eren un exemple de la preparació que rebia l’estudiantat i de l’aplicació dels seus coneixements en diferents àmbits de l’edificació. Llavors crèiem que, per a l’estudiantat, era important fer cooperació com una forma d’aprenentatge i també com una possibilitat de creixement personal.

Avui hem “radicalitzat” el nostre discurs, i creiem que la Cooperació per al Desenvolupament no és només aprenentatge i valors, si no que és, per sobre de tot, transferència de coneixement. Si, com diu el Termcat, la Transferència de Tecnologia és: ”el procés de transferència de competències, coneixements, tecnologies, mètodes de fabricació, mostres de fabricació i instal·lacions entre governs o universitats i altres institucions (...)”, els projectes de cooperació que, anualment, convoca el Centre de Cooperació i Desenvolupament de la Universitat Politècnica de Catalunya (CCD), altres han rebuts ajuts per part del CAATEEB i en alguns casos també han participat, d’una forma o altra, diferents associacions, organismes públics i entitats privades. L’associació d’estudiants ATsF ha estat darrera de la majoria d’aquestes iniciatives amb una implicació total. I també cal reconèixer la tasca de les múltiples associacions i organitzacions locals (les contraparts) que sempre acullen als cooperants oferint tot el que els és possible.

Aquesta exposició vol ser, a més, un reconeixement i un agraïment a tots els que realitzen o es troben implicats en aquest tipus de tasques. Però també vol ser una reivindicació per un món més just. Les petites intervencions que us mostrem en aquest exposició compten amb el compromís de la nostra joventut, esperança d’un futur més sostenible. I la Cooperació per al Desenvolupament és una obligació que tenim els que vivim i treballem en territoris afortunats i des de les societats del benestar.

Ana Lacasta i Montse Bosch