Vés al contingut (premeu Retorn)

Entrevista amb Javier García

Javier García ha fet seu un lema admirable: “Anem per la feina ben feta” i l’aplica cada dia de la seva vida. “Sóc de les persones que pensen les coses dues vegades, a vegades tres i tot”, somriu i explica que “quan vaig acabar el grau tenia clar que volia fer un màster."

Vaig estar treballant durant un temps i quan vaig tenir els estalvis, vaig tornar a mirar els màsters, tenia dubtes si oficial o no oficial, si més especialitzat o més genèric...”, explica i comenta que “em vaig anar informant, assistint a les presentacions i llavors vaig ensopegar amb el màster universitari en Enginyeria d’Edificació. Em van agradar les assignatures del programa. La meva percepció era que era molt flexible i podia tocar moltes tecles alhora. A més de la rehabilitació, m’interessava el tema dels incendis i l’acústica, que el màster té com a assignatures. A banda, tenia un altre punt a favor, ja coneixia l’Escola i també en ser oficial m’obria les portes a fer un doctorat si en algun moment em picava el cuc de la recerca.”

“Reconec que és diferent quan estudies el grau a quan estudies el màster”, ens confessa Javier, que reflexiona sobre els estudis: “Les classes de màster són molt més pràctiques, també som menys estudiants per classe i això facilita que el tracte sigui més proper amb els professors. Sobretot, la maduresa que tu has adquirit pel camí fa que et focalitzis més en el treball i vulguis treure el màxim profit del que aprens cada dia. Per a mi el màster ets tu. Amb això vull dir que apliques el que estàs fent i treballes en el que t’interessa. El més important és involucrar-te en el que estàs aprenent. El màster m’ensenya a treballar millor, a resoldre dubtes i a complementar la meva formació... Jo, si tinc un dubte, truco a la porta del professor per trobar-hi la resposta. No em quedo aturat davant del problema. Cal trobar solucions.”

Javier, igualadí de naixement, reconeix que “el professor de dibuix de batxillerat em va marcar el camí i crec que també a molts altres alumnes, perquè era afable alhora que desprenia autoritat. Un dia em va preguntar: “Tu què vols fer de gran?” Jo no tenia resposta, no sabia cap on volia anar, així que em va proposar fer el cicle formatiu de grau superior de desenvolupament i aplicació de projectes de construcció i va parlar amb els meus pares, perquè ells no ho veien clar i preferien que entrés a la universitat... Vaig acabar entrant-hi, però després de fer el cicle i treballar. Sóc conscient que el fet de treballar i alhora estudiar era complicat, sobretot perquè les notes del grau no eren excel·lents, però almenys no vaig suspendre mai.”

“He treballat d’encarregat d’obra, d’ajudant de cap d’obra”, detalla i afegeix que “la versatilitat és una virtut imprescindible per a qualsevol estudiant, afegiria que per a qualsevol persona. Has de tenir amplitud de mires i ser capaç d’adaptar-te. No m’invento res de nou, cal adaptar-se a les situacions.”

“Sóc bastant pragmàtic”, diu, rient. “De fet, no he jugat mai a la loteria, tampoc sóc persona de suposar ni desitjar. Més aviat em considero una formiga. Les colònies de formigues tenen un repartiment del treball, la comunicació i la capacitat de resoldre problemes complexos... No està malament, no?”

“Ara no tinc gaire temps, entre treballs i la beca. La veritat és que quan arribo a casa em ve de gust veure alguna sèrie i descansar... Abans encara anava a la piscina, però ara no tinc forces. Em falta molt poc per acabar el màster, dues assignatures i el TFM. Quin tema? Vull fer alguna cosa relacionada amb la fusta, però encara hi estic donant voltes... Recordes allò de pensar dues o tres vegades? Espero tenir clar el tema abans de l’estiu i posar fil a l’agulla.”

“El màster m’ha ajudat a saber el que no vull”, afirma i explica que “m’agradaria poder donar alguna cosa que encara no es doni. És una mica contradictori, però com més estudio menys clar ho tinc. No vull descartar cap possibilitat. Potser acabo fent un doctorat. Ara que amb el màster he fet més pràctiques m’adono que el tema de la recerca és fascinant.”

“Consells? Que aprofitin el temps i s’ho prenguin seriosament. Al cap i a la fi és la seva formació i la seva formació és el futur. Jo només em penedeixo d’una cosa, el tema llengües, que no l’he aprofitat. Recordo la meva mare dient: ‘Et pago classes d’anglès’ i jo li contestava que em pagués les classes de futbol sala, que l’anglès no em donaria de menjar. Ara em costa molta suor estudiar anglès i m’adono que és bàsic per obrir moltes portes.”

Javier s’encamina cap al menjador amb la seva carmanyola perquè d’aquí mitja hora té classe, que acabarà a les nou de la nit. Abans d’acomiadar-se diu: “Han de valorar la globalitat dels estudis i no tirar la tovallola si estan segurs que aquest és el seu camí.”