Vés al contingut (premeu Retorn)

Entrevista amb Sijie Guo

El mes de març de 2014 va formar-se l’associació d’estudiants xinesos de la UPC. En l’actualitat compten amb més de 300 associats, entre estudiants de grau, màster i doctorat. Sijie Guo estudia el grau en Ciències i Tecnologies de l'Edificació a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB) obriu en una finestra nova ------- abre en ventana nueva. És membre electe de l’associació i s’encarrega de la part d’organització d’activitats. A banda, Sijie és membre de la Delegació d’Estudiants de l’EPSEB obriu en una finestra nova ------- abre en ventana nueva i del Club d’Esports obriu en una finestra nova ------- abre en ventana nueva i també ha estat representant a la Junta de l’Escola.

Sijie Guo és menuda i discreta, el seu somriure l’envolta, però alhora té una determinació i una voluntat de ferro que s’intueix només en veure-la. Ha estat una de les impulsores de l’Associació de Xinesos de la UPC, la qual el mes de març passat va fer eleccions per escollir-ne el president. L’escollida va ser Congcong Sun, estudianta de doctorat a l’Institut de Robòtica i Informàtica d’Enginyeria Industrial. A més l'associació compta també amb: Qianshan Xue, vicepresidenta, Heng Yang, secretària, Tingting Shen, tresorera, Yilun Sun, encarregat de difusió i Lihua Zheng, encarregat d'esports i cultura.


“Sóc tímida i els primers mesos a la universitat van ser durs”, ens confessa Sijie, que ens explica que “als dos mesos de classes es va fer la setmana cultural de l’EPSEB i va ser tota una troballa. De sobte, vaig veure la llum! Acabava de descobrir una altra escola plena d’associacions on es podia fer coses i relacionar-me i sortir de l’ou.”

“Primer vaig entrar al Club d’Esports, després a la Delegació d’Estudiants. La veritat és que són moltes hores, però és tanta la passió que em provoca poder compartir tantes coses amb els meus companys, que m’oblido del cansament.”

Sijie reflexiona: “A partir d’aquesta experiència, ja només pensava a formar una associació d’estudiants xinesos. Cada dia arriben més estudiants de la Xina per estudiar a la UPC, ja que està molt ben considerada i té un al·licient que acaba d’enganxar: Barcelona.”

“Jo vaig arribar fa set anys —prové d’un petit poble del sud de la Xina— amb la meva família i la ciutat no em deixa de sorprendre cada dia. És molt atractiva i amb molta història. No conec ni un sol xinès que no s’hagi enamorat de Barcelona”, somriu i afegeix que“ara toca posar fil a l’agulla amb l’associació i, a banda d’ensenyar-los la ciutat, hi ha moltes altres feines per fer”.

"Som una associació nova i no tenim ajuts per això busquem patrocinadors. Per exemple, vam fer una activitat al Parc de la Ciutadella i la Casa Bezalel ens va patrocinar el sopar i l'agència de viatges Alicia ens va regalar un viatge a Paris per sortejar entre els més de 70 assistents. Estem treballant molt per cercar patrocinadors per poder fer moltes activitats."

“La filosofia principal és promoure la comunicació en l’àmbit de l’educació, la ciència i la cultura”, explica i afegeix que “el camí és llarg, però tenim clares les prioritats: reforçar les relacions entre els estudiants xinesos i la resta d’estudiants de la UPC; establir convenis amb empreses de la Xina per crear oportunitats laborals; promoure la comunicació entre els doctorands internacionals en l’àmbit de la recerca per enriquir-la amb les experiències, i donar suport i ajut en l’àmbit dels estudis, del treball i la convivència als nouvinguts”.

Una mica ambiciós? “El camí de les mil milles comença per un pas”, assevera Sijie, que té clar que prové d’una cultura mil·lenària en la qual la col·lectivitat preval sobre l’individu.

“No som ni volem ser un gueto. Una de les propostes més interessants en què estem treballant és crear una plataforma d’intercanvi de cultura i opinions per a aquells estudiants que volen anar a la Xina a fer l’Erasmus o altres intercanvis.” Sijie assenyala que “les nostres cultures són diferents i això es percep en la manera d’estudiar. A la Xina es fan més hores de classe diària, pràcticament viuen a la universitat. Aquí el plantejament és diferent, crec que és més complicat, ja que s’han de buscar més la vida i, a més, han de treballar per pagar-se la matrícula i poder estudiar el que volen. La percepció és que la societat és més dura.”

Sijie marxa perquè té una reunió a la Delegació d’Estudiants, en què, entre altres coses, els ensenya xinès i tennis de taula: “Bé, els nois amb el tennis de taula no són tan dolents”, somriu, trapella, i diu: “Com es transforma una barra d’acer en una agulla de cosir? La resposta es colpejant-la una vegada i una altra. Tenacitat, perseverança i repetició.”