Vés al contingut (premeu Retorn)

Entrevista amb Isidre Campanyà Azuaga

Isidre Campanyà Azuaga és estudiant del grau en Ciències i Tecnologies de l’Edificació a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB), jugador d'handbol en la categoria semiprofessional i entrenador de la selecció d'hanbol femení de la UPC. A més, és becari de la Delegació d’Estudiants de l’EPSEB, en el departament de formació.

Isidre espera a les portes de l’Escola amb un gran somriure: “Arribar al despatx és una mica embolicat si no coneixes bé l’edifici.” Proper i afable ens proposa: “Millor que anem a fer un cafè i xerrem una estona per emprendre amb més tranquil·itat l’entrevista.”

L’EPSEB convoca cada any el Developing. Innovació de Projectes a l’EPSEB per fomentar l’esperit emprenedor entre els seus alumnes a través de la innovació. La darrera convocatòria la va guanyar la idea de negoci Easy Rendering, presentada per Isidre. “És una gran oportunitat; d’un dia per l’altre disposava d’un despatx on podia treballar i l’assessorament i el suport de l’Escola."

Easy Rendering consisteix a treballar en l'entorn BIM (Building Information Modeling) i fer aquest univers accessible en totes les seves vessants.

“El BIM és un procés de generació i gestió de dades de l’edifici que abasta la geometria de l’edifici, les relacions espacials, la informació geogràfica, així com les quantitats i les propietats dels components”, explica entusiasmat i afegeix que “a la Delegació oferim cursos gratuïts per formar els estudiants en aspectes que són importants, però potser manquen en el pla d’estudis. El món es mou a una altra velocitat i has d’agafar empenta per no perdre el tren. A la Delegació tenim clar el tema de complementar els estudis. La sort és que sempre comptem amb experts amb ganes de col·laborar de forma desinteressada amb nosaltres.”

Com tot estudiant té alguna assignatura que li costa més que una altra. “Per a mi és l’assignatura de pressupostos: l’entenc, però confesso que arriba un punt que sempre em perdo. Una anècdota? Quan feia Dibuix II amb el professor Cisneros, em va recomanar repetir l’assignatura... La vaig repetir i em vaig enamorar de la matèria, perquè vaig entendre tot el que hi havia al darrere i abans no havia sabut veure. És un clic! Allò de l’’Eureka!’ d’Arquimedes”, recapacita i afegeix que ”crec que qui motiva l’alumnat és el professor més que no pas l’assignatura, però això passa a la universitat i a l’institut”.

A banda, dels estudis i de la implicació a la Delegació d’Estudiants, Isidre juga a handbol amb l’equip de primera divisió nacional de Sant Esteve Sesrovires. “Des de petit volia ser esportista i en l'handbol he trobat el meu lloc. Em sembla un esport amb uns grans valors que pots traslladar a la vida. Hem de començar a treballar en equip i ser multidisciplinaris, i això és el futur”, afirma amb eloqüència i tarannà apassionat.

“Crec que jugar a handbol m’ha modelat com a persona. És un esport d’equip en què juguen set i cadascú compta per marcar. No hi ha figures com al futbol o el bàsquet”, reflexiona i comenta que “A la universitat hi hauria d’haver un canvi de mentalitat. M’adono que els estudiants passen per la universitat de puntetes: van a classe, es treuen el títol i s’ha acabat. Molts no tenen afecció per la UPC i això vol dir perdre’s moltes vivències.”

“No dic que tot sigui perfecte ni fàcil”, puntualitza i explica que “jo vaig començar una altra enginyeria, vaig aprovar les assignatures justes per fer el trasllat d’expedient. Si estàs confús i t’equivoques de vocació, no és greu. El que és greu és no rectificar.”

Isidre no ho diu, però és un dels màxims golejadors de la lliga. “Google és un xerraire! Clar que em fa il·lusió, però ja he comentat que l’handbol és cosa de 7 i el nostre esforç ens costa. Entrenem 3 vegades a la setmana i juguem el cap de setmana. També jugo amb la selecció de la UPC i entreno a les noies.”

“Quan dormo? He estat tres anys treballant en un bar mentre estudiava i anava a dormir a les 2 de la matinada, o sigui que els meus dies eren complets. Ara he aconseguit un contracte de pràctiques a l'empresa FOC (Fibra i Sistemes)." Una nova experiència” somriu i diu “com a mínim no treballaré fins a les 2... Espero.”

“’Vals el que saps és la meva màxima, per això no deixo de formar-me i la recomano a tots els estudiants: aprendre dins i fora de les aules. Hem de tenir amplitud de mires”, assevera i comenta: “Potser que féssim alguna foto, oi?”
Amb paraules d’Isidre: “Sempre aprenent, mai conforme, és meravellós percaçar un somni. El meu? Ser esportista i arquitecte tècnic.”