Vés al contingut (premeu Retorn)

Entrevista amb Valeria Cid i Pedro Lorenzo

valeria cid.jpgValeria Cid, que s’acaba de graduar en Ciències i Tecnologies de l'Edificació (ara Grau en Arquitectura Tècnica i Edificació) a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB) de la UPC, i Pedro Lorenzo, arquitecte i membre del consell del Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD), treballen en un projecte de reconstrucció dels habitatges de Bhimphedi, al Nepal, una zona propera a Kàtmandu i afectada pel terratrèmol del 25 d’abril passat. 

Aquest projecte, desenvolupat amb l’ajut del CCD, té com a objectiu donar eines a habitants de les poblacions afectades perquè aprenguin a reconstruir, ells mateixos, els seus habitatges. El projecte, que es realitza amb les ONG Amics del Nepal, impulsor del programa; Base-A, que hi aporta els voluntaris per al treball de camp en l’àmbit de l’arquitectura, i Caldes Solidària, que cerca també finançament, forma part d’un programa integral per a la reconstrucció d’aquesta zona en els propers anys.

L’elecció de Bhimphedi per desenvolupar-hi aquest projecte no és casual. Així ho expliquen Valeria Cid, que viatjarà  al setembre cap allà com a voluntària, i Pedro Lorenzo, assessor tècnic del projecte, que ja hi ha realitzat el seu primer viatge d’identificació. Per aquest expert en cooperació, amb una experiència de prop de 30 anys en projectes internacionals i de 25 anys com a docent de l’ETSAV, “Bhimphedi és interessant perquè reuneix en una sola població els requeriments que es necessiten per reconstruir la resta de comunitats afectades pel terratrèmol a la resta del país, ja que, del miler d’habitatges, 200 han quedat totalment destruïts, 300 estan molt afectats i uns altres 300 poc afectats.” 

Durant la primera fase del projecte, realizada a principis d’estiu, s’ha conegut l’estat de la situació i s’han establert els primers vincles amb la comunitat i amb una cooperativa agrària, Agragami: “com no es pot abastar tota la població, aquesta cooperativa serà la que plantejarà als socis la reconstrucció de l’habitatge a través del nostre programa, de manera que qui vulgui reconstruir l’habitatge s’haurà de fer soci de la cooperativa. D'aquesta manera, reforces la cooperativa i s'arriba de forma eficaç a la població. Tenir aquest eina és una meravella”, explica Pedro.

De setembre a octubre d’enguany es formarà els habitants, amb els quals es construiran vuit o deu prototips d’habitatges que serviran  per reforçar les seves cases, corregir-les o construir-ne de noves. Aquests prototips podran ser visitats per habitants d’altres comunitats, que seleccionaran els que siguin més convenients. A partir de gener de 2016 s'iniciarà el programa de reconstrucció de 50 a 100 habitatges, una acció que continuarà el proper. Però la gràcia del projecte, i “també la dificultat”, explica Pedro Lorenzo “és aconseguir desenvolupar-lo tenint en compte l’ús que es fan d’aquests espais i de la mà de la comunitat, per garantir així l’apoderament de la població, que aconsegueix arreglar els seus habitatges gràcies a un fons de crèdit rotatiu, de microcrèdits, a un interès molt baix”. 


La combinació de l'experiència i l'entusiasme

Tant per Pedro Lorenzo, que és la veu de l’experiència, com per Valeria Cid, que és la de l’entusiasme davant d’un nou projecte, “la capacitat i l’eficàcia són les claus en aquest tipus d’intervenció, especialment en el cas dels desastres produïts per fenòmens naturals”. És tracta “de fer les coses ben fetes, que siguin útils, amb capacitat de fer front a fenòmens naturals similars en el futur”, insisteix Pedro.

 

Arquitectura necessària i responsable

I és que "els usos del que es construeix poden modificar de dalt a baix la vida d’un poble". Així ho recorda Valeria, que va ajudar a construir una biblioteca en un poble costaner del Senegal. “Des del dia de la  inauguració, es va omplir i va ser un punt neuràlgic i de trobada per a la gent.” Pedro reafirma que “l'hàbitat és el suport físic més l'activitat social que es desenvolupa a dins.” I puntualitza: “és encara més important intervenir primer en l'activitat que en la construcció. És el que anomenem els components socials, que són els que permeten a les comunitats viure millor que abans del desastre.” 

Pedro posa un exemple clar del seu viatge al Nepal. “Hem trobat comunitats on els infants han d'emprar dues hores per anar a l’escola i dues per tornar-ne, així que al nostre informe també indiquem que cal plantejar un pla d'equipaments per millorar la qualitat de vida de les poblacions i aconseguir que els nens accedeixin a l'escola en mitja hora.

La tasca de Valeria i de Pedro és la d’una estructura de suport en un programa de cooperació que haurà de tirar endavant de la mà de la comunitat i que és una base clau per formar estudiants o nous titulats com la Valeria, que considera que, tot i que el projecte està tot just iniciant-se i que encara no ha viatjat al Nepal, ja li està aportant coneixements que no ha adquirit a la Universitat. Sobre el seu futur, ja com arquitecta, Valeria afirma que vol seguir treballant en el que s’anomena, en tota regla, arquitectura responsable. Aquest és el lema del blog de Base-A, en el qual es recullen tots els detalls del projecte, fotos del primer viatge i els esbossos realitzats per fer els futurs prototips. “De fet”, afirma, “m'agradaria seguir en el projecte els propers 10 anys i donar de mi tot el que pugui.” Tot i sentir-se ben formada, també té clar que treballar sobre el terreny és el que més ajuda a completar la formació.

En aquest sentit, Pedro Lorenzo, que fins que no s’ha jubilat impartia les assignatures de  projectes arquitectònics i de cooperació internacional, creu que hi ha una certa contradicció entre el fet que estem en una universitat pionera en programes de ciència i tecnologia per al desenvolupament a Amèrica Llatina, entre els quals ha coordinat, a través de l’ETSAV, un projecte amb 15 països, i la formació que hi ha en producció social de l'hàbitat, una vessant que encara s’observa ‘de forma estranya’ dins del mateix àmbit de l’arquitectura. També creu que la Universitat hauria de potenciar més l’entusiasme que demostra l’estudiantat en les assignatures optatives vinculades a la cooperació o amb un grau elevat de responsabilitat social.

Què recomaneu a aquests estudiants?

Que es llancin de cap en aquest tipus de projectes. No sols són molt gratificants sinó que, a més, reuneixen en si mateixos elements sociològics, psicològics i econòmics. S’aprèn arquitectura i també a resoldre problemes, a adaptar-se a una normativa diferent, a uns costos, a unes conseqüències, a relacionar-se amb la comunitat.” Tot un màster sobre el terreny que ensenya a com ser responsable i a ser més conscient de com es fan les coses, per què es fan, quines implicacions socials tenen i, com assenyala Pedro, a conèixer el veritable client: “Que no és qui paga, sinó qui utilitza l’edifici o allò que construeixes.

 

Cooperació i solidaritat 

 

L'activitat de cooperació per al desenvolupament a la Universitat Politècnica de Catalunya és el resultat de la suma dels esforços de la comunitat universitària. Hi ha moltes maneres de ser protagonista en aquest treball, des del gest solidari d'adherir-se a la campanya 0,7 % fins a adoptar una actitud més activa: implicant-se en els grups i associacions de cooperació de la UPC o bé participant de manera directa en projectes específics. Els estudiants poden enfocar el seu treball de fi de grau vers temàtiques relacionades amb la cooperació i ampliar els seus coneixements amb assignatures i cursos.

Informar-se i formar-se, col·laborar i cooperar: així es materialitza el compromís de la Universitat amb la cooperació per al desenvolupament. Estudiants, professors i personal d'administració i serveis, a través del Centre de Cooperació per al Desenvolupament (CCD) obriu en una finestra nova ------- abre en ventana nueva, impulsen activitats perquè els seus coneixements i capacitats en l'àmbit de la ciència i la tecnologia es posin al servei del desenvolupament humà, amb l'objectiu final d'aconseguir una societat més oberta, justa, sostenible i solidària.