Els equips de treball formats, entre d'altres, per Mireia Bosch, Antonia Navarro, Joan Olona i Joan Ramon Rosell, professorat del màster universitari en Diagnosi i Tècniques d'Intervenció en l'Edificació, han participat en la restauració d'aquest edifici històric i han publicat els articles següents al respecte.

Pla Director de la Casa Batlló de Gaudí. Gestió i documentació

Mireia Bosch, Joan Olona, Amilcar Vargas, Xavier Villanueva, Ignasi Villanueva, Ana Atance

Abstract: La Casa Batlló és un edifici amb reconeixement mundial per ser una obra de l'arquitecte Antoni Gaudí. El Pla Director de la Casa Batlló estableix aquest fet com a capital en el conjunt de les decisions que s'han d'adoptar per tal d'establir els criteris d'intervenció. L'estudi no només de l'edifici sinó també dels documents ha permès establir els criteris d'intervenció en el projecte de restauració. L'article recull l'anàlisi de l'edifici i els seus espais arquitectònics resultants, el que permet establir una frontera clara entre l'edifici previ i les modificacions posteriors al projecte de Gaudí.

Restauració de la façana de Casa Batlló de Gaudí

Xavier Villanueva, Joan Olona, Manuel Angel Iglesias-Camps, Mireia Bosch, Joan Ramon Rosell, Antonia Navarro, Ignasi Villanueva

Abstract: D'acord amb el pla director, el projecte inicial de restauració de la façana de la casa Batlló de l'arquitecte Antoni Gaudí, contemplava una mínima intervenció de manteniment i conservació. Prèviament a l'inici de la restauració, es van realitzar estudis i assajos per conèixer, testar i determinar les diferents metodologies i materials que s'anaven a utilitzar. Van desvetllar processos patològics i troballes fins a la data no documentats sobre les tècniques constructives. L'estudi organolèptic i els resultats d'aquests assajos van permetre consensuar procediments i materials a emprar.

Criteris d'intervenció en la restauració de la planta noble de la Casa Batlló d'Antoni Gaudí

Joan Olona, Mireia Bosch, Xavier Villanueva, Ignasi Villanueva

Abstract: Les vicissituds esdevingudes a la planta noble de la Casa Batlló, provocades pels usos i habitants entre els anys 1950 i 1990, van crear una modificació substancial en el valor del conjunt dels espais. El valor individual dels estucs, els arrambadors, les fusteries del projecte original de Gaudí s'havia difuminat amb les alteracions del conjunt. La restauració d'aquesta planta noble ha intentat desenvolupar la unitat potencial originària de cada un dels fragments que contenia, avaluant-los de manera proporcional a la supervivència formal de cada un d'ells.